“SÍ” vol dir combatre el feixisme i el racisme, tant avui com demà

Seria maco dir que l’endemà de la independència ja no farà falta lluitar contra el feixisme i el racisme. Maco però fals.

Tenim clar que per més ampli i inclusiu que sigui el moviment per la independència, quanta més gent de diferents procedències hi participi, més avançarem contra el racisme… i més fort serà el moviment. En aquest sentit, el sector racista dins l’independentisme (i existeix, tot i ser minoritari) no “només” perjudica a les persones negres, musulmanes, roma… sinó també debilita la lluita per la independència.

En tot cas, haurem de seguir combatent en aquest camp. Parlem del perquè.

Imaginem que amb la independència derrotem també el capitalisme; perfecte, el racisme perdrà força. Però fins i tot l’endemà d’una revolució socialista, el racisme no desapareixerà directament.

En tot cas, reconeixem que és més probable que amb la independència encara visquem sota el capitalisme. Des dels seus inicis, el capitalisme ha fomentat el racisme, en diferents formes. El capitalisme a Catalunya no és ni serà cap excepció.

I, passi el que passi dins de Catalunya, el món seguirà sent dominat pel capitalisme i l’imperialisme. Seguirà havent-hi guerres, pobresa, cada vegada més gent refugiada… Caldrà lluitar contra les causes de tot això, sí, però no podem limitar-nos a “tractar les causes” mentre el racisme segueixi creixent (i tinguem clar que escriure articles analítics i programes no suposa “tractar les causes”). També l’haurem de combatre.

Fins i tot el feixisme seguirà sent una amenaça després de la independència.

Primer, el feixisme espanyolista. Alguns dels seus adeptes seguiran donant batalla, amb el suport de feixistes al que quedi de l’Estat espanyol. No podem descartar intents d’establir zones espanyolistes, allà on aquests feixistes pensen que els tenen simpaties, per motius de llengua o d’origen del veïnat. Caldrà una lluita contra aquests feixistes, juntament amb la màxima inclusió de tota la població del nou país, amb les diferents llengües i formes de viure. (Un gran error als països bàltics ha estat la incapacitat de les forces nacionalistes de guanyar la població rus parlant a la seva causa; de fet, ni tan sols ho van intentar.)

Segon, en una època en què el feixisme creix arreu del món (al menys allà on no se’l combat), hem de suposar que Catalunya serà també en aquest sentit “un país normal”. Tard o d’hora creixeran grups feixistes catalanistes (no només els grupuscles que existeixen ara… que també s’han d’aturar, és clar).

Com haurem de combatre el feixisme i el racisme?

Si hi ha moltes incògnites sobre la independència, aquí n’hi ha poques. Els detalls varien però la lliçó general s’aplica a països molt diferents; cal una lluita unitària contra el racisme i el feixisme.

No n’hi ha prou amb lluitar contra el capitalisme. De la mateixa manera que no es pot reduir la defensa dels drets nacionals, dels drets de les dones, de la gent LGTB+… a només la lluita contra el capitalisme, cal una lluita específica i àmplia.

La gent anticapitalista haurà de tenir en compte les qüestions de classe, entre d’altres, faltaria més. Però tota l’experiència de les últimes dècades a Europa (i ara a Canadà, on hi ha nous moviments unitaris contra el racisme i el feixisme) és que aquestes lluites no es poden limitar a una minoria de l’esquerra radical; han de ser àmplies, incloent-hi tota la gent disposada a participar-hi.

La forma més perillosa de racisme avui dia és la islamofòbia, i de nou, el més probable és que continuï així en un país independent. Una esquerra i uns moviments socials que mantinguin els prejudicis i confusions que pateixen ara no estaran en bones condicions per combatre-la. Hauran de superar el fals “laïcisme” que només assenyala els trets culturals associats amb l’islam, la religió d’una minoria oprimida a Europa, sense adonar-se dels trets culturals dominants que provenen del cristianisme. Hauran de comprendre que qualsevol alliberament de les dones real ha d’incloure el de les dones musulmanes i que això no passa perquè l’estat (i alguns moviments “progres”) les intentin obligar a vestir-se, o a comportar-se, segons unes normes occidentals imposades. Seria una vergonya que en una Catalunya independent encara hi hagués campanyes contra mesquites… però segurament n’hi haurà i els haurem de fer front, com avui.

Una Catalunya independent haurà de ser un país d’acollida de les persones refugiades. Això implicarà respondre als tòpics i mentides: el “primer els de casa”, el “no voldran integrar-se”, el “per què tots venen aquí?”, etc.… com ja estem fent.

Un repàs als reptes després de la independència pot fer pensar que aquesta no canviarà tant, i en un sentit és cert. No viurem en un paradís on tot estigui solucionat.

Però… si hem aconseguit, mitjançant una lluita unitària i inclusiva, derrotar l’estat espanyol, amb les seves forces armades, els seus tribunals inconstitucionals, la seva premsa escombraria, tot el seu búnker de dretes (i alguns que se suposa que eren d’esquerres)… sense oblidar la seva monarquia corrupta, hipòcrita i bel·licista… si derrotem tot això, qui ens pot dir que no podem derrotar el racisme i el feixisme dins el nou país?

No ho voldran reconèixer, però les forces de dretes en una Catalunya independent ho tindran molt difícil per dir “les coses sempre han estat així i no es poden canviar”. Si hem fet un canvi, podrem fer-ne més… caldrà fer-ho. En última instància, sí; per acabar definitivament amb el racisme i el feixisme, haurem d’acabar amb el capitalisme.

Un últim apunt. Aviat començaran els debats sobre la nova constitució i el procés constituent. Volem que això surti bé. Però seria un gran error limitar-nos a la redacció de frases perfectes. En això, com en tot, allò que compta serà la lluita al carrer, no els textos. En la lluita contra el racisme i el feixisme, també.

David Karvala, militant de Marx21 i activista d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme